La Llorona (llegenda)

La Llorona

Tipus	fantasma
Dades
Gènere	femení

La Llorona és un espectre del folklore hispanoamericà que, segons la tradició oral, és l'ànima en pena d'una dona que va ofegar els seus fills i que després, penedida i maleïda, els buscava a les nits per rius, pobles i ciutats, espantant amb el seu colpidor plor els qui la veien o sentien. La llegenda té multitud de versions, amb generalitats i particularismes propis de moltes regions. Malgrat això, el seu relat màgic i sobrenatural, emergit de múltiples orígens, és constant i recognoscible, amb afegits, texturitzacions i hibridacions de diversa mena.

La llegenda de La Llorona té orígens prehispànics, i pren forma de diversos personatges amb característiques similars, presents en les cosmogonies i creences ancestrals dels pobles autòctons d'Amèrica, transmesos de forma oral de generació en generació, trobant-se relats comuns però amb diverses imatges, emblemes i símbols, la qual cosa li dona a la llegenda una rica diversitat cultural. Durant l'època colonial, les generalitats de la llegenda van prendre forma, i al llarg del temps, la llegenda s'ha convertit en part de l'imaginari col·lectiu d'Hispanoamèrica, transcendint fronteres i tornant-se part de la identitat cultural de molts països. En l'actualitat, la llegenda continua sent molt popular des de Mèxic fins a Xile, així com en els estats del sud dels Estats Units amb major població de parla hispana, com Arizona, Texas i Nou Mèxic. En el cas particular de Mèxic, el personatge de La Llorona és un símbol d'identitat nacional i Patrimoni Cultural Intangible de la Ciutat de Mèxic.^[1]

La llegenda de La Llorona ha tingut moltes funcions: ha servit per espantar la mainada, per atemorir a parelles perquè siguin fidels, per evitar infanticidis, com a paràbola de justícia divina o com a símbol col·lectiu. Al llarg de la història, la figura de la Llorona i la seva tràgica i eterna condemna de vagar durant segles sense poder trobar els seus fills, ha inspirat gran quantitat de manifestacions culturals, literatura, cançons populars, obres de teatre, bibliografia i arts audiovisuals de cinema i televisió.